JORNADES LÚDICO-ESPORTIVES

JORNADES LÚDICO-ESPORTIVES

Les jornades lúdico-esportives han estat dues sessions on, les propies alumnes, hem pogut preparar i dinamitzar la sessió per la resta de companyes de la classe.

El meu grup, format per la Marta Sales, l'Eulàlia Pahissa i jo, la Marina Rodríguez vam haver de planificar i dinamitzar una part de la segona sessió. Les sessions es dividien en tres parts diferents (escalfament, activitats de més alta intensitat i on es tractéssin més esplícitament apartats del currículum i, finlament, una activitat de tancament, de més baixa intensitat i sovint relacionada amb la relaxació), i, per tant, eren tres grups els que dinamitzaven la sessió.

El meu grup ens va tocar fer l'activitat d'inici, per començar a entrar en calor i a escalfar per la resta de la sessió. La fitxa de l'activitat, així com l'autoavaluació és la següent:

SEMINARI: C	Gimnàs del SAF
Nom i cognoms de l’alumnat: Eulàlia Pahissa Marina Rodríguez Marta Sales	Material necessari Con Pilota tova
Dimensions de l’educació física i/o blocs de contingut que es treballen Dimensió del joc motor i el temps lliure Contingut: habilitats motrius i el joc Moment de la sessió d’ED: Activació Intensitat: Mitjana
Descripció de l’activitat: Per aquest 20 min de sessió plantegem fer tres activitats: El joc de les tasses, el joc del pedra, paper o tisora gegant i el joc del ranxo.  Joc de les tasses (10 min) El joc de les tasses és un joc molt actiu i dinàmic, sobretot un cop has entès la dinàmica. El joc comença amb tot de parelles repartides pel camp i agafades de bracet; a més, hi ha dues persones, que no estan emparellades. Les persones que no estan emparellades, tenen un rol diferent cadascuna; una ha de pillar i l'altra ha d'escapar i salvar-se abans no la pillin, ja que, si es donés el cas, i una pillés a l'altra, els rols s'intercanviarien, i la que escapa seria l'encarregada de pillar i viceversa. Però.. Què es fa per salvar-se i deixar d'escapar o de pillar? El joc consisteix en el fet que la persona que s'escapa, ha d'aconseguir enganxar-se a alguna parella per poder salvar-se. La gràcia del joc es troba, en el fet que les tasses només poden enganxar-se de dos en dos, no de tres en tres i, per tant, la persona que hi ha a l'altra banda del trio de tasses ha de deixar anar a la seva parella, per assumir el rol de persona que pilla; fent, com a resultat, que la persona que pillava, es converteixi en la que s'ha d'escapar i adherir-se a una parella de tasses tan aviat com es pugui. El joc no s'acaba mai, així que la mestra ha de decidir quant temps vol allargar-lo, tenint en compte el seus interessos però també  l’estat dels infants envers el joc; si es mostren interessats, o si, d’altra banda, ja se n’han cansat. Pedra, paper o tisora gegant (10 min) El joc de la pedra, paper o tisora gegant es desenvolupa en dos equips, que cada un d'ells té una línia de sortida diferent. L'objectiu del joc és arribar a la línia de sortida de l'equip contrari. Guanya l'equip que aconsegueixi que tres persones arribin a la zona de sortida de l'equip contrari. Per tal d'assolir l'objectiu i guanyar el joc es du a terme de la següent manera; cada equip fa una fila vertical. Quan el docent ho indica surt una persona de cada equip i segueix el recorregut marcat (exemple del nostre recorregut a la imatge adjuntada). Com que els dos equips segueixen el mateix recorregut, però el comencen per bandes diferents, hi ha un moment en què es troben. És en aquest moment on han de jugar a la pedra, paper o tisora gegant. La persona que guanya pot seguir amb el recorregut, però la persona que perd ha de tornar a la fila del seu equip. Per tal d'evitar que l'equip guanyador aconsegueixi passar una persona a l'equip contrari, una persona de l'equip que ha perdut la pedra paper o tisora ha de sortir corrents per trobar-se amb la persona de l'altre equip i tornar a jugar la pedra, paper o tisora gegant i així successivament. La dinàmica del joc continua fins que s'aconsegueixen passar tres persones d'un mateix equip a l'altre. Les persones que aconsegueixen passar no poden tornar a sortir com a integrants del seu equip. El pedra, paper o tisora gegant és fa amb el cos.  Recursos de l’activitat Ranxo (10 min) El ranxo és un joc en què hi participen dos equips, és col·loquen de manera paral·lela en els extrems d'un espai delimitat i els membres s'alineen un al costat de l'altre. En el centre del camp hi ha el docent amb una pilota. L'objectiu del joc és que quan el mestre digui una característica que persones d'ambdós equips tinguin, per exemple: vambes blanques, i mentre que crida la característica llença la pilota a l'aire. D'aquesta manera les persones que s'identifiquen amb la característica esmentada surten corrent per agafar la pilota. Qui l'agafa primer corre cap al seu costat, intentant que el seu rival no l'atrapi, ja que es fa punt quan la pilota arriba a la base, però si abans l'equip contrari t'ha pillat el punt és per ells. A mesura que avança el joc es poden anar afegint variants, com seria que abans que la pilota arribi a la base s'han de fer un mínim de passos entre els membres de l'equip. A l'inici del joc s'explica que quan el mestre digui "Ranxo" tothom ha de sortir a buscar la pilota. Normalment, aquest crit serveix per finalitzar el joc.
Aspectes previs a considerar: Per tal d'optimitzar el temps i no dedicar-lo tot a l'explicació i la creació de grups, realitzarem l'explicació dels jocs més extensos i més complicats mentre realitzem un exemple de tal manera que els serà més fàcil entendre el funcionament de l'activitat. Altrament, aprofitarem les parelles del joc de les tasses per fer els equips dels següents dos jocs. Tant en el joc de la pedra paper o tisora gegant com en el del ranxo, hem de tenir en compte que pot ser que hi hagi infants distrets, ja que no sempre són partícips al joc. Caldrà buscar maneres de captar la seva atenció. En el joc de la pedra, paper, o tisora se'ls pot motivar a partir de la suma de punts de l'equip que animi més, mentre en el joc del ranxo se'ls pot motivar dient alguna característica d'aquests infants, que estan distrets o xerrant, perquè els toqui anar a buscar la pilota. Tanmateix, també cal tenir en compte els possibles xocs que puguin haver-hi amb els infants, és per aquesta raó que durant l'explicació marcarem els límits i qüestions que s'han de tenir en compte.
Font d’informació o bibliografia utilitzada: Informació pròpia
Autoavaluació i propostes de millora: Les jornades esportives ha estat una experiència en la qual ens hem acostat al rol de mestre. Hem preparat i dinamitzat diverses activitats, en trets generals ho valorem de manera positiva, però som conscients que cal millorar alguns aspectes. Per començar considerem que caldria canviar l'ordre dels jocs. Ens vam adonar que les tasses era un joc de més activació que el de pedra, paper i tisores, perquè hi participava tothom de manera activa. D'aquesta manera, incrementaríem de manera gradual l'activació. Seguint amb la línia dels jocs sabem que quan ens dirigim a infants no serà tan fàcil i, per tant, hem d'anar amb compte amb les files, especialment en el joc de la pedra, paper i tisores. Ja que mentre dues persones participen de manera activa la resta de la classe està esperant i és molt probable que és distreguin o s'avorreixen i es perdi el fil de joc. Un altre aspecte a millorar és l'explicació, considerem que no ens va sortir gaire bé per diversos factors, entre ells la velocitat de la parla i la posició on ens trobàvem perquè en alguns moments va dificultar la comprensió de les activitats.

Aquesta és la rúbrica avaluativa de les jornades, que vam elaborar entre tota la classe, i que vam omplir amb el meu grup, a mode d'autoavaluació:

	1	2	3	4
Planificació del temps	No vam planificar el temps i per tant durant la sessió no el vam saber gestionar.	Vam planificar el temps, però no el vam saber gestionar bé (va durar molt poc o massa).	Vam planificar el temps i el vam gestionar més o menys bé però no vam poder controlar-lo del tot (ens vam passar uns pocs minuts).	Vam planificar el temps i el vam gestionar i controlar perfectament.
Planificació del material	No hi va haver planificació del material.	La planificació del material no era correcte o era insuficient per l’activitat plantejada.	Vam preparar el material, però no vam saber gestionar i aplicar-ho bé.	Es va preparar  perfectament el material a part de saber gestionar-lo també de la mateixa manera.
Planificació de l’espai	No hi ha una planificació prèvia de l’espai fent així que en totes activitats es veiés massa gran l’espai o massa petit.	L’espai no estava ben organitzat, fent que en algunes activitats es veiés massa gran l’espai o massa petit.	Espai ben planificat amb errors puntuals d’organització.	Es va gestionar i planificar l’espai amb total perfecció.
Planificació de les activitats	No hi ha hagut planificació prèvia de les activitats.	S’han pensat les activitats que es volien fer però no s’han tingut en compte factors de gestió de l’aula	S’han pensat les activitats que es volien fer tenint en compte la realitat a l’aula, però a la posada en pràctica, no ha sortit com s’esperava	S’han planificat les activitas, s’han tingut en compte els factors de gestió d’aula i aquests han estat efectius.
Organització durant la sessió	La sessió es va dur a terme de manera desorganitzada degut a la manca d’organització entre els membres de l’equip.	Una part de la sessió es va dur a terme de forma organitzada, però l’altre no.	La gran part de la sessió es va dur a terme de forma organitzada, però en alguns detalls hi havia manca d’organització.	La sessió es va dur a terme de forma organitzada durant tota la seva durada.
Les activitats són adequades al moment de la sessió (activació, mig i tornada a la calma).	Les activitats plantejades no s’adeqüen al moment escollit emmarcat a la sessió	Almenys, una de les activitats plantejades, s’adeqüa al moment emmarcat  a la sessió	Almenys, dues de les activitats plantejades, s’adeqüa al moment emmarcat a la sessió	Totes les activitats plantejades s'adeqüen al moment emmarcat de la sessió