SESSIÓ 2: 04/03/2022

 EL JOC EN L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA

En aquesta segona sessió, havíem de portar preparats, per parelles, 5 jocs: 

- Joc de coneixença

- Joc d'habilitat motriu

- Joc d'expressió

- Joc preesportiu  

- Repte cooperatiu


D'aquesta manera, les meves companyes Marta Sales, Eulàlia Pahissa i jo, vam preparar un seguit de jocs, tot i que en alguna de les categories teníem més d'un joc, ja que vam fer una preparació a mode natural, sense ser gaire escrictes, amb la idea de triar el que ens vingúes de gust al moment.

Després de llegir els tres documents previs a la sessió, vam ternir força idea de com es desenvoluparia la sessió. 

M'agradaria comentar que, l'article titulat "El joc tradicional i popular a l'escola primària: una proposta de l'educació física cap a la cessió d'autonomia" d'Annabel Becerro-Mina i Xavier Torrebadella-Flix; va donar-me l'exemple d'un cas pràctic relacionat amb el joc, i els jocs tradicionals i, considero que és molt interessant; l'article recull una unitat didàctica que es va portar a terme en una escola durant l'últim pràcticum de la carrera i es basa a portar a terme jocs clàssics que els infants havien recollit anteriorment. 

Durant la sessió, vam estar una hora i mitja jugant als jocs que les parelles proposàvem i havíem triat, jocs com "la guineu, la gallina i els pollets", les 10 passes, el joc de la molla, el joc de matar, el pistoler, etc. Tot i que vam arribar amb por i vergonya del que podria passar i com ens comportaríem entre nosaltres, va acabar sent una experiència graciosa, de cooperació, de coordinació i diversió. Es podia observar per tant la competència social "centrada en les relacions interpersonals per mitjà de l’adquisició de valors com el respecte, l’acceptació o la cooperació" (Pellicer, I., 2012).

Un dels jocs que més em va agradar va ser el de la corda, on, amb una corda situada a un metre del terra (més o menys) havíem de passar a tota la classe a l'altre costat per sobre d'aquesta, un joc, per tant, de molt treball en equip i comunicació, ja que vam experimentar amb diverses formes de passar a la gent per sobre, com mitjançant una escala humana, agafant a qui pesava menys i passant-la, fent una cadena perquè algú al primer bàndol pogués passar saltant a sobre, entre altres opcions. També vam observar alguns jocs de molta coordinació, sobretot dos en concret en els que havíem de seguir algun ritme musical i fer cadenes o estar atentes a seguir algunes indicacions per poder seguir el joc.

D'aquesta manera, vam sentir moltes emocions: vergonya, por, nervis, alegria, també podíem observar la diversió entre tots nosaltres, en alguns jocs la intensitat o brutalitat, també la cooperació entre tots i totes. Crec que al final vam utilitzar el joc com ho fan els infants, "per un excedent d'energia", però també com a espai de sociabilització entre nosaltres; va ser un moment i un espai per riure, gaudir, fer esport, xohesionar-nos i, sobretot, jugar. 

Finalment, m'agradaria parlar sobre el tema de la por i la vergonya i, incidir en què, al final tot és posar-s'hi, sentir-te part del grup i fer les coses totes juntes i no deixant ningú enrere, així fem desaparèixer la vergonya; tal i com explica l'últim article "Aprendre a ser incompetents", al final tots ens equivoquem, no som competents en tots els aspectes, tenim les nostres debilitats, i això sempre ho hem d'acceptar i aprendre a mostrar la nostra incompetència sense por (Ruiz, LM., 2000).


BIBLIOGRAFIA:

Flix, X. T., & Mina, A. B. (2013). El joc tradicional i popular a l’escola primària: una proposta de l’educació física cap a la cessió d’autonomia. REIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educació, 6(2), 100-118.

PELLICER, I. (2011). L’educació física emocional. Preparats per a les contingències PER CRISTIAN VALLVÉ I GEMMA ARIJA ACTIVITATS I NOTÍCIES EDUCACIÓ L’educació física emocional, 201232.

Ruiz Pérez, L. M. (2000). Aprendre a ser incompetent en educació física: un enfocament psicosocial. Apunts. Educació física i esports.


Comentaris